1. Abandornar el prejui de que parlem un valencià mal parlat. Per a fer creure que el valencià i el catala són lo mateix, els catalanistes escampen les mentires de que lo que parla el poble és un valencià mal parlat i lo de l'escola és un valencià cult o ben parlat, enganyat aixina als pares per a que no se rebelen de que als seus fills se'ls obliga a estudiar catala avalencianat en conte de la genuina llengua valenciana.
2. Començar poc a poc, en frases curtes i escoltant més que parlant. Gent que parla en castellà són de families valencià-parlants de tota la vida als que per desgracia se'ls ha parlat des de menuts en castellà. És molt recomanable canviar-se l'habit llingüistic i començar a parlar en valencià en aquells familiars i coneguts valencià-parlants. Al principi pot resultar chocant pero en poc de temps se vora com una forma normal.
3. No parlar en castellà si se pot parlar en valencià. En conversacions a on es mesclen valencià-parlants en atres que no més parlen castellà pero que entenen el valencià, és positiu continuar parlant en valencià en aquells que també el parlen, canviant a castellà només quan se parla en els castellà-parlants.
4. Indicar als fills lo que és valencià i lo que no ho és. És molt important indicar als fills quines paraules o expressions que estudien en l'escola són estranyes al valencià parlat tradicionalment. És fonamental substituir els catalanismes forasters per aquelles paraules genuinament valencianes i tradicionals.
5. Parlar als fills sempre en valencià. És primordial parlar als fills en valencià des de que naixen. S'ha demostrat que és en els primers mesos de vida quan els chiquets assimilen les sonoritats particulars de cada idioma i formen les estructures mentals necessaries per a aprendre simultaneament una o varies llengües de manera facil i fluïda. En cas de que no més un dels pares sapia parlar valencià no existix ningun problema en que cada u li parle al chiquet en un idioma diferent. El chiquet apren els dos idiomes sense dificultat, en els beneficis intelectuals i socials que li otorga el ser bilingüe. És menester parlar als fills en valencià i inculcar en ells esta meteixa idea, per a que ho facen en els seus fills el dia de dema. Este punt és fonamental si se vol que l'idioma valencià es mantigua viu d'una generacio ad atra i no desaparega substituit pel castellà.